Aquests dies són d'especial importància a l'illa de Cuba. Se celebra el 50 aniversari tan de la proclamació socialista de la revolució cubana com de la victòria de Playa Girón. Totes les celebracions que commemoraran aquestes gestes tindran ressò arreu del país i en molts altres indrets del planeta. Es té també la vista posada en el VI Congrés del Partit Comunista de Cuba (PCC) que, just en el moment de la publicació d’aquest escrit, està tenint lloc i es preveu s’allargui durant els dies 16 a 19 d'abril de 2011. Serà d'una extraordinària importància per al futur de la revolució, ja que es portaran a terme reestructuracions per continuar construint el socialisme.
Parlem d'un socialisme autòcton, que no va néixer de les files de l'exèrcit soviètic després de la II guerra mundial. Ho va fer en el si de les guerrilles que lluitaven contra la tirania del dictador Fulgencio Batista, continuant el camí traçat, 2 anys més tard, derrotant l'imperialisme nord-americà a les platges de la Ciénaga de Zapata.
Aquells dies d'abril de 1961 ja era evident que la Central d’Intel·ligència Americana (CIA) estava preparant una invasió contra Cuba. La qüestió era saber on i quan. El dia 15, avions de la contra amb insignes de l'exèrcit cubà van bombardejar els aeroports de l'Havana, San Antonio de los Baños i Santiago de Cuba, provocant 7 morts. L'endemà, durant l'enterrament de les víctimes, el comandant Fidel Castro va proclamar el caràcter socialista de la revolució cubana i posà el país en alerta màxima davant de la suposada immediatesa de la invasió. En un sol dia, el 17 d'abril de 1961, la brigada 2506 amb 1500 homes armats per la CIA i amb l'ajut d'armament pesant (avions, vaixells, tancs), desembarcaren a la Bahía de Cochinos. La brigada estava formada per militars de l’antic règim, terratinents i els sectors més reaccionaris de l’església, entre d’altres grups summament interessats, per òbvies raons, a fer caure la jove revolució. Tots ells, que partiren de la Nicaragua de Somoza, s'havien entrenat a Centreamèrica sota les ordres de l'agència nord-americana. L'objectiu era conquerir un cap de platja i mantenir-lo durant 3 dies, per després proclamar un govern provisional que fos reconegut per la Organització d’Estats Americans (OEA) i pel conjunt de l’anomenada comunitat internacional. D'aquesta manera els Estats Units tindrien l’excusa perfecta per abordar una intervenció directa que hauria de garantir l’èxit de la contrarevolució. Fins aleshores la operació havia estat conduïda en “secret” personalment pel president Kennedy. Però, quan la brigada invasora va tocar terra es va topar grups de milicians revolucionaris que van poder retenir-la fins que l'exèrcit, amb Fidel Castro al capdavant, intervingués decisivament. En 66 hores es va avortar completament la invasió, fent 1200 presoners.
El poble cubà s'oferia voluntari per defensar la revolució, tot el contrari del que pretenia la CIA, que creia en la insurrecció popular contra Castro. 50 anys després, Cuba, continua defensant els mateixos principis, i aquest VI congrés del PCC ha de servir per preservar-los i adaptar-los al context i necessitats actuals.
Felicitats al poble de Cuba per l'aniversari d'aquestes gestes!
Playa Girón: VICTORIA DEL SOCIALISME!
50 aniversari de la proclamació del caràcter socialista de la revolució
Extret de cubadebate.cu
50 aniversari de la proclamació del caràcter socialista de la revolució
No comments:
Post a Comment