Al cap d’una estona va arribar la Carmen Cabrera, que treballa a la FANJ,on és membre de l’equip del Programa de desenvolupament urbà sustentable (PRODUS), juntament amb la Cari Cruz i el Roberto Sánchez. Aquest programa va iniciar-se al 2002 i ha rebut un impuls en els últims tres anys. La Carmen m’explica, amb la seva veu suau i tranquil·la, que l’equip té molta demanda de projectes arran dels ciclons de finals d’estiu i tardor de 2008, per tal de reconstruir espais i finques sobre bases sostenibles.
Em diu que a Cuba la permacultura es va desenvolupar amb el període especial, que va començar l’any 1991, amb la crisi de la Unió Soviètica. A partir d’aquell fet, Rússia no va voler complir els acords signats amb Cuba i això va suposar una severa reducció dels proveïments de petroli i dels seus derivats. La crisi energètica va reduir dràsticament la fabricació d’adobs i biocides sintètics, i les possibilitats de mecanització i de transport.
En aquestes circumstàncies, va venir d’Austràlia un equip solidari dirigit per David Holmgren, deixeble de Bill Mollisson, els creadors de la Permacultura. Es tractava d’impulsar un nou sistema de producció agrària basat en la reducció radical del consum d’energia i en l’aprofitament de tots els recursos disponibles a l’illa, des del treball manual i la tracció animal fins a tota mena de residus orgànics, herbes espontànies i l’ús de “arrope” (residu fibrós de la premsada de la canya sucrera) per a la cobertura del sòl, el compostatge i la fertilització del sòl.
La permacultura i l’agricultura orgànica es van desenvolupar ràpidament al país. De fet, a Cuba es van trobar, de cop, en una situació com la que tracta de prevenir el moviment de Ciutats en Transició que, com a opció lliure i conscient, organitza un funcionament de la societat basat en un estalvi rigorós d’energia, corresponent a una situació de “zero petroli”, situació que no ha fet més que començar i que pot ser plenament real aviat. La qüestió és fer de la necessitat, virtut, i trobar el plaer de produir d’una manera eficient i de viure en harmonia amb el nostre entorn.
La Fundació (FANJ) s’ha consolidat com un centre cubà de promoció de la Permacultura. És una institució civil, no governamental, sense objectiu lucratiu, que treballa per a la protecció de l’ambient en la seva relació amb la cultura i la societat. Funciona amb subvencions diverses, com les que li arriben d’entitats internacionals de cooperació, entre altres.
Propera entrada: Un hort a l’ombra de plataners
No comments:
Post a Comment