Aprenem de la permacultura a Cuba (II). Una selva ornamental

Quan vam trobar la casa que buscàvem, ens va rebre la Isabel, una dona de paraula fàcil i agradable, a la porta d’un jardí al centre del qual estava la casa. Vam travessar el que era quasi una selva de plantes ornamentals, amb les quals es guanya la vida.

La Isabel forma part del “Grupo de sostenibilidad urbana El Sevillano”, que ja compta amb 27 membres d’aquest nucli urbà i que té com a objectius formar la gent en la pràctica d’una agricultura sostenible, amb xerrades, tallers, trobades, cursos i intercanvis; millorar les espècies d’animals criats i de plantes cultivades als patis, i millorar les condicions higièniques de l’entorn. També s’organitzen festes d’intercanvi de llavors, com la que el Grup El Sevillano farà aviat en coordinació amb la FANJ, que està començant a crear un banc de llavors per a preservar i difondre les varietats autòctones cubanes, incloses les de blat de moro no transgènic que hi ha.

El barri és nou, fa uns quinze anys que es va parcel·lar en patis d’uns quatre-cents metres quadrats i es va començar a construir-hi cases baixes. En aquests patis, la gent del grup ha començat a practicar l’agricultura ecològica amb un disseny de permacultura.

La Isabel em diu que la seva parcel·la tenia una terra molt dolenta i la superfície era de relleu irregular. Ella, pacientment, ha emplenat els clots amb bona terra i ha aportat molt fem de conill i de cavall. Ara és un jardí exuberant, plenament aprofitat en les tres dimensions, amb arbres enormes, com un mamey que ella va plantar, i d’altres arbres mitjans, arbustos, plantes penjades, orquídies en el tronc dels arbres i multitud de plantes ornamentals. A més, les herbes espontànies de curta alçada que deixa créixer lliurement per tal que ocupin els espais lliures i, juntament amb les fulles dels arbres, aportin matèria orgànica per a fertilitzar la terra. 

També, composta fem, sobretot de conill i de cavall, no li agrada el de vaca. Té dues conilles, que es mengen les restes vegetals i li donen una part del fem que necessita. El pilot de compost és itinerant; el fa en les zones on observa que les plantes no han crescut bé, senyal d’una terra que necessita millorar la fertilitat.

Propera entrada: L'impuls de la permacultura