Cuba prioritza l'alimentació, el capitalisme especula amb ella. 1ª de les reflexions de Fidel

El 28 de març de 2007, uns mesos després de caure malalt, el Comandante en Jefe Fidel Castro Ruz sorprenia novament l'audiència cubana i mundial amb la primera de les seves ja habituals "reflexiones." Sota el títol Condenados a muerte por hambre y sed más de 3 millones de personas en el mundo, el líder revolucionari cubà sorprenia el món amb una profètica i rotunda crítica a la perspectiva, liderada per l'aleshores president nordamericà George W. Bush, d'estendre l'ús dels anomenats biocombustibles amb el pretès objectiu de reduir la dependència de l'energia derivada del petroli i els seus derivats. 

Anys després, enmig de la crisi econòmica més profunda que ha viscut el món després de l'anomenat "crack del 29" (resta per veure si no acabarà per superar els seus efectes i conseqüències) no podem estar-nos de recordar quant i com van ser criticades les paraules de Fidel. Desgraciadament, avui, ni tan sols la poderosa maquinària mediàtica global, que durant tants i tants anys ha modelat subtilment el que Noam Chomsky tan hàbilment feu anomenar "la manufactura del consens", pot ja amagar el que és una dramàtica realitat. L'ús de combustibles derivats de productes com l'etanol i el biodièsel, de la mà de l'especulació que legalment els mercats financers realitzen a diari sobre la base dels preus dels aliments! que, com sol passar amb el que s'especula, han tendit a anar a l'alça fins provocar un intolerable, per si mateix i sobretot per evitable, increment de la fam al món, que més enllà d'afectar com sempre els països més pobres del planeta també s'ha accentuat en les economies que més creixen actualment, com el cas de l'Índia, i fins i tot en les cada cop més engreixades bosses de pobresa de "ese estúpido primer mundo", com fins fa poc es podia llegir en un immens cartell de L'Havana en que es veia un impactant cotxe alimentat amb grans de blat de moro.

Mentrestant, a Cuba, un país on segons aquesta mateixa premsa desmemoriada, malgrat ja certament avergonyida, és tan "terrible" de viure-hi, ja no ens poden amagar les seves enormes conquestes en el terreny de la dignitat humana, concretament, per posar alguns dels exemples destacats recentment, en camps com els de la infància i l'esperança de vida. A Cuba, amb això, tampoc s'especula.