I Fidel va entrar a L'Havana

I el poble de Cuba certificava així que això, sí companys i companyes, el què estava succeïnt era una revolució, no un cop d'estat com haurien volgut aquells desitjosos de veure com l'efervescència revolucionària d'aquells dies victoriosos hagués estat simplement això, efervescència. Certament era molt més que això, eren molts anys de lluita, més enllà del so de la campana de La Demajagua d'aquell 10 d'octubre de 1868, i vindran sens dubte moltes més efemèrides per celebrar que aquests 53 abrils que fa de l'entrada del Comandante en Jefe, Fidel Castro Ruz, a la capital cubana per escombrar els lacais de l'antic règim i entregar al poble el que és del poble, la seva independència i llibertat.

Prova de la fortalesa i dinamisme de la revolució cubana són les seves principals organitzacions de masses, moltes de les quals amb més de 50 anys d'història, així com la seva institució encarregada de canalitzar la solidaritat de tots els pobles del món envers aquest exemple de revolució "dels humils, pels humils i amb els humils", el Instituto Cubano de Amistad con los Pueblos (ICAP.)