Vàrem arribar a l’Havana després d’un recorregut molt llarg (Barcelona - Madrid, Madrid - Cancún, Cancún - Havana...) Havíem comprat els passatges una setmana abans del començament dels actes, un 28 de novembre de 2006, i, gràcies al nostre company Txema Hernaiz, d’Amistur, l’agència de viatges especialitzada en turisme polític del Instituto Cubano de Amistad con los Pueblos (ICAP), institució que enguany ha celebrat els seus primers 50 anys d’història, érem per fi a Cuba, esgotats però amb la il·lusió d’aquell qui s’endinsa per primera vegada en descobrir un nou món. Ens va rebre un representant de l’ICAP al Aeropuerto Internacional José Martí per acompanyar-nos cap a l’hotel Saint John’s, al cor del Vedado, mentre ens explicava com el temps havia millorat després del “fred dels darrers dies, a 25 graus.”
Durant els primers 2 dies d’estança a la capital cubana, vam poder assistir al Coloquio Internacional Memoria y Futuro: Cuba y Fidel, celebrat al Palacio de Convenciones en el marc de 80 aniversari del Comandante. L’acte va deparar xerrades molt interessants sobre la historia de Fidel i de la inseparable obra revolucionària, amb la participació de personalitats de la talla de Hebe de Bonafini, Ignacio Ramonet, Gerard Depardieu, Rodrigo Borja, Ricardo Alarcón i Tomás Borge, entre d’altres. En acabat, ens esperava un sopar a la Casa de la Amistad, primera casa construïda en estil art deco el 1926 obra de Juan Pedro Baró, on tots els companys internacionalistes vinguts d’arreu del món vam tenir el privilegi d’escoltar el recordat president de l’ICAP Sergio Corrieri, enmig d’un gran ball i festa típicament cubana. L’endemà, compartíem taula a la Casa del Lagito, enmig de multitud de companys i companyes, entre els quals l’històric boxejador Teófilo Stevenson, amb qui ens vam poder fotografiar! i també amb la medallista olímpica Ana Fidelia Quirot, Tormenta del Caribe.
Arribàvem així al dia 1 de desembre tot visitant el Museo Nacional de Bellas Artes, amb la presencia del ministre de Cultura Abel Prieto, fascinats en gaudir de l’obra de l’inoblidable Oswaldo Guayasamín, artista humanista equatorià i amic íntim de Fidel, els retrats del qual vam poder trobar entre les seves millors pintures. A la tarda, cap al Teatro Karl Marx per clausurar els actes, amb intervencions de Daniel Ortega, Evo Morales y el fill de Guayasamín.
El dia 2 ens aixecàvem del llit ni més ni menys que a les 4 de la matinada per encarar la Plaza de la Revolución. La fita ho valia, doncs es tractava de celebrar el 50 aniversari del desembarcament del Granma, amb la presència d’alguns dels seus herois com Ramiro Valdés, Juan Almeida i, com no, Raúl Castro, qui dispensà un emotiu parlament a la multitud, i amb una tribuna repleta de personalitats destacades com l’escriptor colombià Gabriel García Márquez. Tot plegat per concloure amb una desfilada militar i ciutadana, enmig del mític iot Granma. I a la nit, concert de Todas la Voces en plena Tribuna Antiimperialista, just davant de la Oficina de Intereses Norteamericanos, la SINA, i al cor del Malecón, amb actuacions d’artistes de la talla de Sílvio Rodríguez, Pablo Milanés, Los Van Van, Daniel Viglietti, Omara Portuondo…
Els actes programats havien acabat, però no les nostres ànsies de conèixer la Cuba revolucionària, ara des de l’òptica del dia a dia de la seva gent, aquella que amb esforç i treball continua avui a construir el socialisme. Dit i fet, amb el suport de l’equip de l’ICAP, i amb la companyia de 2 companys mexicans amb qui vam fer molt bona amistat, vàrem poder realitzar una interessantíssima visita al projecte comunitari Coloreando Mi Barrio, “l’obra de la meva vida, com un fill”, en paraules del des d’aleshores gran amic Jorge Jorge González, qui pels volts del 2004 s’engrescà en endegar molt més que un taller de pintura infantil al barri de San Agustín de La Lisa. Qualsevol persona qui visiti Cuba, que guardi un raconet de temps per fer-hi una visita, és una experiència extraordinària!
Ara sí, tornàvem cap a casa, molt contents d’haver compartit aquells moments històrics en companyia de tants amics, i amb l’esperança de poder-nos retrobar. Res d’això hauria estat possible sense el suport de Txema Hernaiz, d’Amistur, i dels companys de l’ICAP, de la Fundación Guayasamín i de tots els companys de grup vinguts d’arreu. Ens tornarem a trobar per celebrar els 90 anys de Fidel. I, aquest cop sí, amb la presència del Comandante!!
No comments:
Post a Comment