Versalles: Rumba i revolució al cor de Matanzas

Fotografia presa de lajovencuba.wordpress.com 

Curiositats de la història, la toponímia d’aquest populós i pintoresc barri de la ribera nord del Yumurí recorda al viatger els orígens aristocràtics amb que les classes acomodades de principis i mitjan segle XIX, descendents de colonitzadors francesos que poques dècades abans fugien de la revolució antiesclavista d’Haití, evocaven així l’antiga residència de la monarquia gal·la a París. El Versalles de Matanzas, en canvi, és també la història de les anomenades cofradías o cabildos afrocubans, formades per antics esclaus lliberts que donarien lloc a un dels gèneres musicals més afamats de tots els temps, la rumba, per allà pels voltants de 1890, escassos anys després de l’abolició de l’esclavitud (1886). Idèntic enclavament on, més de mig segle més tard, tindrien lloc les lluites de les classes obreres i populars a l’hora de prestar una important ajuda per derrocar la tirania batistiana i construir la naixent societat revolucionària.

En la nostra visita podrem observar els efectes dels desenvolupament urbanístic propi de l’època daurada del comerç del sucre, amb les primeres parcel·lacions formades per cases nobles construïdes a l’entorn del Quarter de Santa Cristina, que després de la revolució es converteix en Centre Escolar Mártires de Goicuría, en un procés similar al de Ciudad Escolar Libertad de L’Havana.

Ens interessarem pels orígens i desenvolupament actual d’allò que el gran antropòleg cultural Fernando Ortiz descrivia en “Las cuatro culturas indias de Cuba“ que, amb el seu trencador concepte de transculturació redefiniria el procés de formació històrica de la nacionalitat cubana. Actualment diversos cabildos continuen funcionant a Matanzas i ja fa temps que aquestes associacions van començar a revalorar llur excepcional cultura africana que, com els cabildos Iucumís de Versalles juntament amb d’altres nascuts als barris mariners de Matanzas i també de l’Havana, fan palesa llur riquesa i evolució a través dels seus característics ritus sagrats i en el ritme dels seus tambors.

Així mateix, passejarem per un emplaçament es convertí en un dels centres de la lluita insurreccional contra la dictadura militar de Batista. La seva tradició combativa cristal·litza en la dècada de 1950 amb accions de sabotatge per facilitar el desembarcament del Granma i de suport a la vaga general del 9 d’abril de 1958, poc abans del triomf de la revolució, lluites originades al barri obrer sorgit en aquesta època sota el nom de Reparto Dubrocq, en referència als terrenys propietat de l’acabalat crioll Miguel Dubrocq durant el segle anterior.