Avui reiniciem el nostre periple per Cuba, en un nou viatge per la història i la revolució en que els administradors d’aquest espai (autor ho és tothom aquell qui s’animi a entrar i compartir el seu coneixement, consells, opinions... amb els seus comentaris) exposarem la nostre idea de traçat durant aquest estiu, concretament entre principis d’agost i els primers dies de setembre. Des d’ara fins la nostra partida cap a l’illa, anirem descobrint els detalls de cadascuna de les estacions del viatge que plantegem a continuació.
El nostre itinerari comença a la capital de l’illa, L’Havana, per tot seguit fer escala a la ciutat heroica de Santa Clara, que va veure arribar el Che Guevara i el triomf de la revolució. D’allà directes a la redescoberta Camagüey, on el Plan Maestro de la Oficina de l’Historiador està realitzant una enorme labor, tot plegat per donar la volta per la Yaguajay de Camilo, sense perdre de vista la Sierra de Jatibonico. Continuarem per traçats més explotats pel turisme convencional com Trinidad i el seu Valle de los Ingenios, alhora que reviurem alguns dels episodis més dramàtics en la defensa d’una revolució cubana acabada d’encetar i gaudirem de la ciutat que més agradava aquell “bárbaro del ritmo” anomenat Benny Moré, Cienfuegos.
En una 2ª fase del viatge, tornem a passar per Santa Clara de camí cap a Sancti Spiritus, Ciego de Ávila i novament Camagüey, per entrar directament a l’Oriente cubà visitant la ciutat que dóna nom a l’himne nacional de Pedro “Perucho” Figueredo, Bayamo, terra bressol de Carlos Manuel de Céspedes, pare de la pàtria. D’allà a la sempre heroica Santiago de Cuba en ruta cap a Guantánamo on de ben segur ens esperen grans sorpreses, tantes com en la ruta “de alto Cedro para Marcané” que tan agradava cantar a l’enyorat Compay Segundo.
Finalment, tornem a l’Havana per continuar la nostra aventura, perfecte lloc base des d’on arribar a emplaçaments com Cárdenas, la ciudad de las banderas, que va veure néixer personatges de la talla de l’històric líder estudiantil José Antonio Echevarría, tot plegat per arribar a Matanzas, altrament dita “l’Atenes de Cuba” per la seva vitalitat cultural i un passat marcat per la canya de sucre i un període d’esplendor material igualment comparable al de l’auge del sistema de producció esclavista, sense oblidar endinsar-se el que el temps ens permeti per la ruta que en altre temps feren els mambises, la que marcà Maceo, amb la seva Columna Libertadora per culminar la invasió d’orient a occident fins a Mantua, província de Pinar del Río, sense desperdici de fer una breu i merescuda parada relaxant a la fascinant vall de Viñales...
No comments:
Post a Comment