Que más me gusta a mi” cantava el bàrbar del ritme, Benny Moré, gran entre els grans enmig de la més que rica història musical cubana, nascut a pocs quilòmetres d’aquesta bellíssima ciutat coneguda com la Perla del Sud, concretament a Santa Isabel de las Lajas on, com a Cienfuegos, es celebra cada 2 anys al mes de setembre un Festival Internacional de música que porta el seu nom, del que no podrem gaudir per dates, potser sí veurem passar el seu carnaval...
Declarada Patrimoni Mundial de la UNESCO el 2005, de forta empremta francesa, Cienfuegos és una ciutat peculiar, construïda enfront una de les badies naturals més fabuloses del Carib i del planeta. Alhora és una urbs plena d’història, amb diferents períodes que s’entrecreuen i que de ben segur advertirem tot passejant, del Passeig del Prado, el més de Cuba d’aquest tipus i perfecte per observar el dia a dia dels seus habitants, al Malecón de la badia per entroncar, després d’ensopegar amb l’estàtua del seu artista més afamat, al barri de Punta Gorda, antany poblat per les classes més nobles i les cases més luxoses, viu retrat del període d’excessos especulatius amb el producte estrella de la colònia i neocolònia, el sucre, etapa batejada com a “la dansa dels milions” de 1920 que acabaria desembocant en una de les crisis econòmiques més greus de la història moderna de Cuba, ens sona la música? Amb anterioritat no obstant, el volum del negoci sucrer ja s’havia desplaçat cap a l’oest, especialment al voltant de Matanzas, a causa dels incendis i estralls provocats pels mambís en la 1ª Guerra d’Independència (1868-1878). Cienfuegos en canvi presenta avui una notable activitat industrial, aprofitant la seva base naval i el tractament de productes derivats de la pesca que es distribueixen arreu de l’illa. Precisament on s’ubica avui el Museu Històric Naval és on el mes de setembre de 1957 un grup de joves ex-oficials vinculats al Moviment 26 de Juliol mitjançant els contactes realitzats amb l’heroi de la lluita clandestina de Santiago de Cuba, Frank País, es rebel·laren contra el dictador Fulgenci Batista, acció que fou brutalment sufocada i que podem recordar amb una visita al museu i també anant a la Necròpolis Tomàs Acea, on hi ha ubicat un monument en recordatori. Finalment, podem arribar a través de la badia, en ferry, fins al Castell de Jagua, que quan va ser acabat el 1745 per contrarestar els atacs dels pirates dels segles XVI i XVII era la 3ª fortalesa en importància del país, després de les de l’Havana i Santiago de Cuba.
Més enllà de la ciutat, sense oblidar contemplar, i si és possible visitar el Teatre Tomás Terry, on havia actuat la famosa ballarina russa Anna Pavlova (1888–1931), podem fer una excursió per El Nicho, al Parc Natural de Topes de Collantes de la Serra de l’Escambray, on es troben natura i història, important la darrera que podem admirar, ja fora de la serra i de camí cap a Santa Clara, a Cruces, on el 1895 tingué lloc una de les batalles més crucials de la 2ª Guerra d’Independència (1895-1898), l’anomenada “batalla del mal temps” en que Antonio Maceo i Máximo Gómez infligiren una severa derrota a l’exèrcit espanyol. Hi ha un obelisc commemoratiu, ubicat en un bonic parc colonial, que ens recorda tal efemèride. D’aquí a Santa Clara, i què dir de Santa Clara... Deixarem que el nostre company de bloc, qui hi restarà més temps que qui us escriu, ens ho relati de tornada...
No comments:
Post a Comment