El cas de Bayamo

Avui reproduïm íntegrament aquest article publicat al butlletí electrònic e-comerç de la Diputació de Barcelona, que tracta un cas d’èxit poc conegut a Catalunya sobre regeneració de la vida artística, cultural, social i comercial a Bayamo, amb la perspectiva d’exptrapolar-ne les bones practiques al nostre país. Ningú hauria de deixar de visitar Bayamo, Cuba, ciutat natal de Carlos Manuel de Céspedes (1819-1874), pare de la pàtria cubana i fill pròdig d’una de les viles amb més personalitat i elegància de l’illa caribenya.

Espai obert: el comerç en altres indrets

Breu introducció

La crisi que ens afecta està deixant un degoteig de comerços tancats, de plantes baixes amb les persianes abaixades que trenquen la continuïtat del centre comercial urbà, esdevenen cúmuls d'inseguretat i brutícia, l'empobreixen i perjudiquen la imatge de marca. Alguns d’aquests locals poden trigar un cert temps a tornar a ser operatius com a establiments comercials. En ocasions, com ja està passant, l’espera es pot prolongar uns anys. 

En l’e-comerç núm. 41, del mes d’octubre de 2011, es va tractar el tema dels locals comercials tancats que, per evitar que es tornessin en un espai desert i ple de brutícia, es reconvertien en sales d’exposicions, en ple centre de Nova York. Però alguns diran que els nostres municipis no reuneixen ni de bon tros els elements necessaris per poder extrapolar aquesta experiència. Per aquest motiu, podria ser interessant fixar-nos en actuacions dutes a terme en indrets que presenten unes característiques oposades a les que té NYC. Prendrem com exemple la ciutat de Bayamo, a  Cuba. 

El cas de Bayamo

Pel seu context històric i social, la ciutat de Bayamo presenta una oferta comercial bastant reduïda, uns incentius al consum poc engrescadors i un nivell de renda dels més baixos. Han aconseguit, però, tenir un centre urbà dinàmic i actiu, que constitueix un espai de trobada i de vida social, i que vertebra la vida del municipi.

L’estratègia per animar-lo va consistir a trobar espais on ubicar activitats que poguessin interessar els seus habitants en les hores de lleure; així, al seu centre urbà (format per una gran plaça voltada de bancs de fusta, amb molts arbres, i els carrers que hi conflueixen), algunes plantes baixes es van destinar a ús lúdic de tipus cultural: tallers d’art –on els veïns van a pintar o fer escultures–, sales d’exposicions –on s’exposen les obres fetes pels veïns que han estat premiades-, sales de lectura o escriptura –espais adaptats per llegir i escriure-, biblioteca, sales de jocs de taula –adaptades per a totes les edats–, sala escola per jugar a escacs, sales per tocar instruments, etc. I entre tots aquests espais hi ha locals de restauració i algunes botigues.

Aquest ús de les plantes baixes té també com a conseqüència que la gent s’implica en la vida social del municipi, ja que els dóna l’oportunitat de sentir-se creatius i impulsors de les activitats. S’entra llavors en una espiral creixent que s’autoalimenta: s’animen els uns als altres. Algunes de les escultures realitzades pels veïns són exposades en mig del carrer més comercial, espaiades entre elles, i són els elements que ornamenten el carrer. El resultat és un centre urbà actiu, on es poden passar totes les estones de lleure i trobar sempre alguna cosa per fer o mirar. Com que els locals donen directament al carrer, molts surten a fer les activitats a l’exterior, amb la qual cosa es crea un ambient cordial i hospitalari. 

Els nostres locals tancats

Les crisis poden ser també les grans oportunitats per explorar noves vies, trobar nous camins, innovar, recollir les experiències positives d’altres indrets i adaptar-les a la nostra realitat, als nostres centres urbans... Si ens fixem en el cas de Bayamo i combinem els seus aspectes positius amb la problemàtica que ara ens afecta, tal vegada podem extreure’n iniciatives sobre com ocupar durant un cert període de temps aquestes plantes baixes tancades, i fins i tot descobrir com donar un ús a locals comercials que de moment encara no s’han arribat a obrir mai. 

En el nostre cas, on sí que existeix un centre o eix comercial, seria interessant reorientar els locals comercials inactius de manera que puguin oferir activitats complementàries a l’oferta comercial ja existent, perquè esdevinguin un pol d’interès capaç d’atreure i fixar la població, al mateix temps que contribueixen a incentivar el consum i a operar com a generadors d’activitat. D’aquesta manera, actuant com a dinamitzadors del comerç, crearien sinergies que de retruc impulsarien la reactivació del comerç pròpiament dit. És a dir, extrapolant l’experiència de Bayamo i adaptant-la, alguns locals tancats es podrien reconvertir en espais de trobada d’utilitat pública: zones de lectura i sales d’estar, amb un espai dedicat a exposicions (pintura, fotografia, escultura...), sales de reunions per a diferents col·lectius, espais per a entitats, sota la tutela i la responsabilitat de l’entitat corresponent, que s’encarregaria de mantenir-lo net i en condicions. Si això no fos possible, el local podria romandre tancat, però l’aparador podria ser utilitzat per exposar-hi dibuixos, pintures, fotografies... realitzats pels alumnes del centre escolar més proper.

En ambdós casos, l’Ajuntament hauria d’actuar com a mediador i interlocutor entre els propietaris del local i els nous usuaris, fins que el local recuperi la seva vocació comercial. Mentre, seguiria contribuint a cohesionar el centre comercial urbà i a crear sinergies.