Una incursió per la Ciutat dels Parcs

Així és coneguda la vila d’Holguín, on tindrem la fortuna de retrobar-nos amb un dels nostres millors amics a l’illa, en Rubén, qui ens tornarà a acollir a casa seva com ja va fer aquell meravellós l’estiu del 2007. Esperem doncs tornar a compartir aquelles interessantíssimes xerrades vespertines amb aquest home experimentat, culte i afable com la ciutat sencera, la que va veure néixer el General Calixto García, qui la va recuperar juntament amb Las Tunas i Bayamo durant la 2ª Guerra d’Independència (1895 – 1898). Record immortal d’aquesta contesa i de les que la precediren són les antigues casernes de La Periquera, avui Museu Provincial que entre altres objectes valuosos amaga la Destral d’Holguín, pertanyent als pobladors anteriors a la conquesta espanyola, i una espasa que sembla ser va pertànyer a José Martí. Famosos són els setges amb que els exèrcits mambís atacaven els colonitzadors refugiats rere les seves parets, en una ciutat eminentment revolucionaria on la peculiar cúpula i campanar de l’Església de San José es convertiren en una perfecte torre de vigilància per als herois de la independència.

Visitarem la seva Plaça de la Revolució, on retrem homenatge a les cendres del seu il·lustre general, així com cadascun dels seus grans parcs, com el dedicat a Calixto García, on destaca el seu ambient i també l’art deco del Teatre Comandant Eddy Suñol, amb una programació que prèviament valdrà la pena consultar, en una ciutat cultural que compta amb una bona Biblioteca Álex Urquiola i, sobretot, amb el millor centre de la Unió d’Escriptors i Artistes de Cuba (UNEAC) on potser podrem gaudir d’alguna de les seves vetllades literàries, musicals o teatrals al seu pati exterior. De la cultura a la natura, procurarem descobrir el seu entorn i divisar així magnífiques vistes de la ciutat i els seus parcs, un cop superats els 465 escalons de la Loma de la Cruz.

Abans d’allunyar-nos de la província holguinera, mirarem de fer una visiteta a la seu del Festival Internacional del Cine Pobre, al pintoresc poble de Gibara que va enamorar el seu promotor (2003), el cineasta Humberto Solás, mentre hi rodava molts anys abans, el 1968, la pel·lícula Lucía. Més enllà de visitar el centre d’aquest peculiar esdeveniment cultural, el Cine Jiba, la proposta consistiria simplement en passejar pels seus carrers i contemplar la vida quotidiana de les seves gents.