Hotel Nacional de Cuba Un viatge per la història

L'Hotel Nacional de Cuba es troba al carrer O, cantonada amb 21, al barri del Vedado. El jardí i terrassa de l'edifici alberga la millor de les vistes del Malecón havaner, lloc privilegiat per observar una de les múltiples manifestacions del poble cubà, per exemple la del primer de maig. Serà un autèntic plaer descobrir les interioritats d'aquest distingit i elegant edifici d'estil eclèctic, sobretot si es va acompanyat d'una excel·lent guia, com la que aquells qui escriuen van tenir la sort de trobar al mateix hotel, amb inacabables coneixements sobre la història que amaguen les seves parets, salons, habitacions, passadissos i exteriors.

Declarat Monument Nacional de la República de Cuba el 1998, l'Hotel Nacional de Cuba ha albergat, durant les seves més de 7 dècades d'història, centenars de celebritats de les arts i les ciències, com Ava Gardner, Jonny Weismuller, María Félix, Nat King Cole, Jorge Negrete, Alexander Flemming, entre altres, per més recentment reunir entre les seves parets a multitud de personalitats de talla política mundial, com Ken Livingstone, alcalde de Londres i Hugo Rafael Chávez Frías, president de la República Bolivariana de Veneçuela.

Aquest magnífic edifici ha estat seu de nombrosos esdeveniments de primer ordre en la història moderna de Cuba, com l'assalt del mateix per part d'un grup de militars, el 2 d'octubre de 1933, que l’aleshores oficial Fulgencio Batista es va encarregar de reprimir mitjançant un intens bombardeig d'artilleria pesada.

Al desembre de 1946 a l'Hotel Nacional de Cuba es va realitzar una dels més crucials trobades de tots els capos mafiosos dels Estats Units i d'aquells que s'ocupaven dels seus negocis a l'Illa. Aquest esdeveniment històric va arribar a ser més important encara per la participació d'un dels més famosos Capo di Tutti di Capi del crim organitzat, Lucky Luciano, qui després de passar diversos anys de presó a Amèrica del Nord i de ser deportat a la seva natal Sicília, es reunia per primera vegada amb la seva Famiglia de l’Hampa. Aquesta trobada va ser organitzada i orquestrada pel seu consigliere Meyer Lansky, qui per aquell temps havia creat a l'illa caribenya grans llaços d'interessada fraternitat entre el crim organitzat i l'elit del govern cubà, augurant-los no només una base sòlida en els negocis sinó també seguretat per passejar l'illa al seu aire fent-la servir com a trampolí entre els seus obscurs negocis i el mercat de la ja per llavors primera potència econòmica mundial. Entre els capos que van assistir a la reunió es trobaven representants i hereus d’Al Capone, qui no hi va ser per trobar-se malalt de mort a la seva residència a Miami, després d'haver sortit de la presó. De Cuba van assistir-hi Amadeo Barletta i Amleto Battisti. La llegenda explica que “va ser tota una nit, begudes, un deliciós menú i finalment Frank Sinatra, el fillol de la màfia, va cantar per tancar amb brillantor aquella reunió”.

Amb el triomf de la revolució, es funden a l'Hotel Nacional de Cuba algunes de les principals organitzacions de masses que aviat es convertirien en columna vertebral de la revolució, com les Milícies Nacionals Revolucionàries i els Comitès de Defensa de la Revolució, així com l’Escola per Camperoles de Muntanya Ana Betancourt, fundada el gener de 1961 pel Comandant en Cap, Fidel Castro Ruz.

En el seu passeig per l'immens pati exterior de l'hotel, a més de contemplar fascinat la majestuositat de les vistes al Malecón havaner, al conjunt de la ciutat i al mar infinit, s'aconsella al viatger aturar-se en un autèntic passeig per la història de la defensa militar, ja que fou allà mateix on, en un altre temps, els constants atacs de pirates i corsaris, al costat de la mateixa presa de l'Havana pels anglesos, va portar al poder colonial a projectar la construcció de diverses obres de protecció i defensa, entre els quals la Bateria de Santa Clara, en els terrenys ocupats avui per l'Hotel Nacional de Cuba, exhibint-se encara al jardí 2 dels seus canons, el "Krupp" i l’"Ordóñez". En aquest espai, hom pot també encreuar-se i descobrir una monumental obra d'enginyeria militar, constituïdes per un conjunt de bateries antiaèries i trinxeres tapiades sota dels jardins, construïdes pel govern revolucionari per afrontar el crucial episodi de la crisi dels míssils d'octubre de 1962, conflicte que va tenir en suspens per uns dies a tota la humanitat. La missió no era altra que repel·lir un hipotètic atac nord-americà, tal com un conjunt de documents gràfics de l'època s'encarreguen de recordar a aquell qui té la fortuna de descobrir-los.

Un autèntic viatge per la història d'un poble en constant lluita per la seva independència i la revolució.

La Demajagua en les arrels

Aquí, seguint la carretera de Campechuela, a només 13 km de Manzanillo i en la zona oriental des d’on la genial guerrillera Celia Sánchez Manduley duria a terme la magistral labor clandestina d’organització i engranatge del Movimiento 26 de Julio, nodrint les seves files d’homes i dones disposades a enfrontar la versió neocolonial de la tirania encapçalada per Fulgencio Batista, és precisament on el viatger s’enfronta a una parada obligada, si vol conèixer de primera mà l’emplaçament on, 88 anys abans, el 10 d’octubre de 1868, Carlos Manuel de Céspedes, Pare de la Pàtria cubana, donava el tret de sortida de l’anomenada Guerra dels 10 Anys (1868-1878) o 1ª Guerra de la Independència contra el règim colonial i esclavista espanyol. 

“Aquí comenzó la lucha por la libertad” resa l’immens cartell que ens dóna la benvinguda, alhora que obre les portes dels seus secrets a tot aquell qui s’atreveixi a endinsar-se, en una meravellosa visita guiada, a La Demajagua. En aquesta antiga finca oriental, el visitant podrà descobrir-hi el “temple de la pàtria” per als cubans. Aquí és on hom trobarà la mítica campana amb la que Céspedes proclamava la independència alhora que alliberava els seus esclaus, la mateixa amb que, posteriorment, un jove Fidel Castro Ruz, en plena etapa estudiantil, recordaria al poble cubà sobre la necessitat de continuar el camí encetat per aquest prohom natural de Bayamo cap a la recerca de la seva llibertat.

Sovint, abrumats per la incessant labor de manipulació informativa sobre l’actualitat cubana, cal anar a les arrels. Només així descobrirem el sentit de les paraules de Fidel en assenyalar que “Nosotros entonces habríamos sido como ellos. Ellos hoy habrían sido como nosotros”.