La nostra visita a la Comandancia de La Plata (IV). Amb el Comandante en Jefe

Arribats a aquest punt, només ens faltava trobar-nos amb la cabana on s’allotjava el Comandante en Jefe. Fou des d’aquell petit i senzill refugi d’on Fidel va dirigir la guerra d’alliberament nacional, només amb l’indispensable, un llit, un petit escriptori i una nevereta. Orgullosos de ser allà, un indret del que sempre havíem parlat, ens vam fer les fotos de rigor. Per fi hi érem! I per completar la nostra felicitat, just al costat hi vam descobrir una cascada d'aigua, que ens va salvar la vida i va convertir el lloc i el moment en un dels més màgics de la nostra vida!

Ja de tornada cap al poble, estàvem cansats però orgullosos. Ens vam allotjar a una casa particular, no sense abans haver de travessar el riu Yara amb les motxilles al damunt. Ens van fer un sopar típicament cubà amenitzat amb un excel·lent cafè i, com no podia ser d’una altra manera, música, ball, unes cerveses Bucanero i a dormir. Un dia perfecte al cor de la Sierra Maestra.

La nostra visita a la Comandancia de La Plata (III). La magnitud de la gesta

Camí amunt, un altre problema de principiants, no teníem d’aigua i el guia ens va dir que, cap problema, “heu de recollir i menjar els fruits que aneu trobant pels tarongers!”. Què n’eren d’amargues aquelles taronges però, fet i fet, ens van calmar la set. És quan comences a arribar a la Comandancia que et trobes tot un seguit de cabanes que es van incorporant al paisatge. Els rebels no van talar-hi arbres ni van aplanar el terreny, d'aquesta manera l'aviació enemiga no els va poder localitzar mai, geni de la mítica guerrillera Celia Sánchez Manduley, natural de Media Luna, prop de Manzanillo i punt de partida de la nostra travessia. Tot el complex està format per multitud de cabanes construïdes en diferents nivells, entre les que destaquen una farmàcia, una cuina popular i fins i tot l’antic hospital Mario Muñoz. Només així és que hom comprèn la magnitud de la gesta. Conservades amb cura, una vintena d'instal·lacions van ser declarades “Monumento Nacional” l'any 1978. També et trobes una cabana que avui en dia és un petit museu de fotos i mapes que il·lustren a la perfecció els dies de l'anomenada "ofensiva batistiana" sobre el Primer Front de la Sierra Maestra, pels voltants de 1958, molt a prop de la tomba d'un dels guerrillers caiguts del Movimiento 26 de Julio. Més amunt, les instal·lacions de la mítica Radio Rebelde, creada per Ernesto Che Guevara i on encara podem trobar-hi una gran varietat d’objectes de transmissió i aparells de ràdio des de les quals s'emetia a tot el territori nacional, a més de l’espai soterrat on s'amagava l'antena del perill de l’aviació enemiga.

Propera entrada: Amb el Comandante en Jefe

La nostra visita a la Comandancia de La Plata (II). Ens endinsem a la Sierra Maestra

Just arribats a Villa Santo Domingo, un del grup tenia nàusees, la carretera era de forta pendent, estreta, plena de revolts. Això sí, tot plegat envoltats d'un verd fascinant que componia un paisatge extraordinari! De seguida, ens vàrem dirigir a la caseta per contractar el serveis d’un guia. Era un home de mitjana edat, molt simpàtic. Ens entendríem. El primer tram el vam fer amb cotxe, però una mica abans d'arribar a Alto del Naranjo el vam haver de deixar a causa del pendent. El cotxe no podia! I vam començar a caminar per descobrir com, des del Alto del Naranjo, hi ha una vista privilegiada, un autèntic bosc ple de palmeres que anaven a morir al Mar Carib, a una banda, i al pic Turquino, el més alt de l'illa, a l’altra.

En aquest punt és on s'acaba la carretera i hom s’endinsa en ple bosc. Problema? pensàvem que fins dalt la Comandància era un moment, anàvem equipats amb simples sandàlies. Greu error, van resultar 2 hores completes de caminada fins al capdamunt. Fou així com vam aprendre tota la història, mentre el nostre guia compartia amb nosaltres tots i cadascun dels secrets de la lluita guerrillera. Tota una aventura, una agradable conversa i una gran història per explicar, acompanyada d’un munt d'anècdotes i de la satisfacció d’haver compartit, més enllà de la història, els nostres somnis per al futur de Cuba. Durant el camí, un petit poblet enmig de la muntanya ens sorprenia mentre els seus veïns s’hi reunien en assemblea, en una nova lliçó de democràcia participativa allunyada de la fastuositat de cap campanya electoral, asseguts en rotllana en unes poques cadires, mentre uns quants porcs voltaven per allà, aliens a les deliberacions populars. Abans de marxar, ens van oferir aigua i uns plàtans petits que mai podré oblidar, eren deliciosos!

Propera entrada: La magnitud de la gesta

La nostra visita a la Comandancia de La Plata (I). "La victòria estratègica"

Era divendres 10 d'agost de 2007 i havíem fet nit a l’hotel Guacanayabo de Manzanillo, ciutat natal del cantautor de la revolució, Carlos Puebla, amb l’objectiu d’establir-nos en un punt de partida idoni per visitar una sèrie de llocs històrics de la mítica Sierra Maestra, entre ells Cinco Palmas, Playa Coloradas i, per suposat, la Comandancia de La Plata al bell mig del Parc Nacional Pico Turquino. Vam sortir de bon matí de Manzanillo amb direcció Villa Santo Domingo, lloc de partida de l'excursió que et porta fins al capdamunt de la Comandancia, enmig d’un autèntic paradís envoltat de muntanya i un verd exuberant. Abans, durant el recorregut cap a Villa Santo Domingo havíem passat per un conjunt de poblets plens d’encant que, gràcies a la lectura del recent llibre de Fidel La victoria estratégica, ambientat en la lluita que els rebels varen lliurar durant més de 2 anys en plena Sierra (1956-1959), em retornen a la memòria. Tots amb llum elèctrica, amb les seves petites escoles i els seus centres d'atenció mèdica, patrimoni de la lluita i del triomf de la revolució. Es nota que en l'actualitat la gent de la província de Granma, i en especial els guajiros (camperols) de la Sierra son escoltats i respectats dins del país, havent acabat ja el temps en que es veien abandonats a la seva sort. Pel camí, hom es va trobant molts dels antics Ingenios (centrals de sucre), dels quals en l'actualitat només alguns funcionen, envoltats de grans plantacions de canya. El camí no és fàcil de trobar, però per sort som a Cuba, i qualsevol persona t’indica amablement, doncs aquí tothom coneix el camí cap aquest memorable emplaçament històric.

Propera entrada: Ens endinsem a la Sierra Maestra