Gràcies Chávez!

Cartell a Santa Clara, Cuba. 2007

L'any 2005 vaig poder fer un viatge a la República Bolivariana de Venezuela, un país per al que, òbviament, tinc grans simpaties. Durant 15 dies vaig fer un recorregut per aquesta acollidora terra i vaig tenir l'oportunitat de parlar amb molta gent sobre la revolució bolivariana.

Eren moments molt tensos, sols havien passat 3 anys d'aquell cop d'estat perpetrat per les oligarquies local i global (2002). La dreta tradicional veneçolana, amb l'ajut inestimable dels seus aliats del nord (i de personatges menys rellevants com l'aleshores president de l'estat espanyol), continuaven a desestabilitzar, a través d'estratègies i maneres gens decoroses, el govern escollit democràticament pel poble. Tot i això es començaven a albirar els primers resultats de la revolució, sobretot entre els sectors més desfavorits de la societat, els de baix. Per primer cop en la història de Venezuela, les coses es feien diferent i amb la participació de les classes de base popular. Les anomenades "Missions", realitzades amb la cooperació del poble germà de Cuba, són un exemple sense parangó d'internacionalisme socialista, en el camí de la construcció d'una nova ALBA (Aliança Bolivariana per als Pobles de la Nostra Amèrica).

Podria posar molts més exemples, però avui no toca. Ha mort un gran de la història, entranyable amic del Comandante Fidel, de Cuba i dels humils de la terra, per als qui la teva lluita, el teu record, sempre més serà present, al costat del Che, Allende, Martí i Bolivar!

Gràcies Chávez!

Oriol Plana i Piera

Oriol Tuson Ganuza

8 de març de 2013

Un exèrcit de bates blanques

Imatge presa del bloc medcubanosengambia.blogspot.com 

Recentment un de nosaltres acaba de tornar d'un viatge a l'Àfrica. Hem visitat Senegal i Gàmbia. Per atzar vam anar a parar a un campament de Brikama (Gàmbia), que ja havíem vist en un programa de televisió, organitzat per una dona catalana juntament amb el seu marit gambià, qui és alhora, curiositats de la vida, el president de la Penya Barcelonista de Gàmbia. Allà ens va atendre en Joan Ramon, conegut amb el sobrenom d’Ibrahim, cunyat de la parella i casat també amb una nativa. 

Tot conversant sobre els llocs on havíem estat, les nostres impressions etc. en Joan Ramon ens va explicar que, coincidint amb el seu aniversari el passat dia 13 d'agost, havia estat pare per segona vegada. Enmig de les felicitacions i de l’alegria compartida, vam preguntar-li per la sanitat al seu país de residència i l’afortunat no va trigar a respondre que tot el seguiment de l'embaràs de la seva dona l’havien portat metges cubans! El descobriment ens va deixar sorpresos en primera instància, hom s’ha informat prou bé com per conèixer molts llocs al món objecte de l'internacionalisme dels metges cubans, però hem de reconèixer que desconeixíem totalment que allà, a Gàmbia, també hi fossin. Finalment, el nostre company d’acollida ens va confessar que arreu d’aquest país africà tothom està encantat amb la col·laboració del contingent mèdic provinent de l’Illa caribenya i amb la seva extraordinària tasca, fet que no és d’estranyar doncs representa ni més ni menys que el 95% de la força de treball en el camp de la salut de Gàmbia!

Un exèrcit de bates blanques, una obra en les arrels de la revolució.