La Oficina del Historiador de la Ciudad de La Habana. Descobrint el seu patrimoni social (IV)

És hora de concloure el relat d’una visita que, res més lluny de pretendre d’abarcar tota la vessant social de l’obra de la Oficina del Historiador, però amb l’humil desig d’haver contribuït a despertar-ne l’interès, ens va descobrir multitud d’espais recuperats integralment. Més enllà de la pedra i la memòria història, hi ha un compromís social sense el qual no podríem imaginar la Hermandad de Tejedoras y Bordadoras de Belén, programa de cooperació entre la Oficina del Historiador i el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) que ha assolit durant els més de 10 anys d’història recuperar d’una banda l’ofici del bordat artístic i, de l’altra, guanyar una via d’ingressos estables per a persones desocupades, principalment dones d’edat avançada. Tampoc seria possible visitar el Centro de Atención al Adulto Mayor, en el marc del recorregut pel Proyecto de Conservación y Labor Social, que entre d’altres ofereix la Agencia de Viajes San Cristóbal, per tot seguit arribar al Centro de Rehabilitación Geriátrica Santiago Ramón y Cajal, on en un tranquil i fresc pati interior les persones que l’habiten conversen, riuen i conviuen en un harmoniós entorn envoltats de pintures i obres d’art. Una inscripció d’elaboració pròpia penjada en una de les parets capta la nostra atenció, “desde el rostro a la fuente”, en el seu afany per “recomponer el alma y la dignidad”.

Un edifici marca, al nostre entendre, el valor del que és i podria no haver estat, la Oficina del Historiador de la Ciudad, el Colegio Universitario San Gerónimo de La Habana, situat just darrere de l’antic Palacio de los Capitanes Generales i actual Museo de la Ciudad, que avui fa les funcions d’escola taller de la OHCH i en el que podem observar la cara de “falsa modernitat”, amb la cuirassa vidriada de part del seu entorn, que s’ha mantingut perquè els havaners, i els viatgers, no oblidin la no tan llunyana història d’afany constructor, o més aviat podríem dir destructor, del govern neocolonial dels anys 50, que pretenia convertir, com ha passat en la majoria de ciutats antigues del món, un cas proper és Barcelona, en un compendi d’edificis “moderns” i vies amples per facilitar les comunicacions a costa de destruir el patrimoni nacional. 

Un patrimoni que el poble cubà, en el seu afany per guanyar una emancipació nacional i social que té mil cares, de la mà la revolució encapçalada per Fidel Castro Ruz i de grans personatges de la seva història com Emilio Roig de Leuchsenring i Eusebio Leal Spengler, pare i genial deixeble de la Oficina del Historiador respectivament, ha aconseguit preservar i revertir en benefici de les persones que tenen la gran sort de disfrutar-lo. Perquè, què és un poble sense història?

La Oficina del Historiador de la Ciudad de La Habana. Descobrint el seu patrimoni social (III)

El Plan Maestro para la Revitalización Integral de La Habana Vieja no va dirigit només a la recuperació dels seus edificis sinó que és fonamentalment, en paraules del doctor Leal "un projecte per a les persones." Arquitectes, enginyers, arqueòlegs i paletes s'uneixen en la salvaguarda de la identitat nacional en el terreny de la cultura, la protecció integral del patrimoni nacional mitjançant instruments de planificació i gestió participativa que prioritzin les necessitats de desenvolupament socioeconòmiques del barri i dels seus habitants, garantint d’aquesta manera la protecció i dignificació de l'hàbitat de la població local, evitant hipotètics desplaçaments causats per l'impacte del turisme, potenciant la millora d'infraestructures i serveis i, com a condició sine qua non, cercant un progressiu autofinançament en pro de la sostenibilitat del projecte.

Un cop posem fi al nostre periple pel Convento de Belén, a l’altra banda de la dominant Plaza Vieja, ens endinsem per un dels tants carrerons plens d’encant del casc antic de La Habana, Mercaderes. Ple de botiguetes a banda i banda, densament transitat per turistes d’aquí i d’allà, el nostre acompanyant ens ensenya només algunes mostres de l’”enfocament social” del Plan Maestro de la OHCH. Visitem doncs el Proyecto Aula Museo, on altre cop de la necessitat es fa virtut quan davant del perill d’aturada del curs escolar, l’octubre de 1995, a causa dels sorollosos treballs de restauració, la Casa Museo Simón Bolívar (Carrer Mercaderes, entre Lamparilla i Obrapía, i just davant la plaça que porta el seu nom) acull per primera vegada els infants de les aules desallotjades. Així neix la idea de vincular estretament el programa educatiu dels nens i nenes de la zona en interacció directa amb el patrimoni arquitectònic, museístic, cultural i nacional de Cuba, un projecte que, en el decurs dels anys fins avui, no només ha estès les ales més enllà del centre històric de la capital, sinó que ha penetrat en ciutats com Cienfuegos, Santiago de Cuba i Baracoa, entre d’altres.

La Oficina del Historiador de la Ciudad de La Habana. Descobrint el seu patrimoni social (II)

Prova d’aquests treballs de restauració de cases sobreocupades (el guia ens explica que el desplaçament de les famílies dins del barri mentre duren les obres de restauració es fa sempre comptant amb el seu consens i que algunes d’elles s’hi troben tan bé que no volen tornar a la seva residència d’origen) la tenim en alguns carrerons circumdants de la Plaza Vieja, antic centre neuràlgic del comerç de la ciutat emmurallada, tan aviat com en ple segle XVII. 

Però el viatger difícilment hi pararà compte si no hi va prèviament documentat o bé requereix els serveis d’un guia qui, en el nostre cas, ens porta per un traçat de carrerons gens sumptuosos però carregats de màgia fins arribar a l’antic Convento de Nuestra Señora de Belén, la major edificació religiosa del segle XVIII, on la Oficina de Asuntos Humanitarios de la Oficina del Historiador té cura d’unes 80 persones ancianes sense altre empara i, per tant, en clar risc d’exclusió social, que la institució acull i dinamitza a través de tallers ocupacionals fonamentalment dedicats a la realització de treballs artesanals, que posteriorment exposen per a la venda al públic. 

Tot plegat en un meravellós entorn format de magnífiques arcades i un fascinant pati d’estil colonial, on hi ha espai per a tot tipus d’activitats, a banda de les ja citades, educatives, culturals, esportives i social, comptant amb una consulta mèdica a disposició dels seus residents, que hi troben una llar on poder realitzar-se com a persones, tal com resa la missió de la Oficina del Historiador, com a institució.

La Oficina del Historiador de la Ciudad de La Habana. Descobrint el seu patrimoni social (I)

Recuperació d'habitatges socials, a Muralla 162, en una cantonada de la Plaza Vieja, enclavament que el viatger sol passar per alt en el seu recorregut

Agost de 2010, ens trobem a les 9 en punt del matí amb Joyi, guia turístic de la Agencia de Viajes Sant Cristóbal, pertanyent a la companyia Habaguanex i gestionada en el marc del complex de la Oficina del Historiador de la Ciudad de La Habana (OHCH) que, tal com ens explica el nostre acompanyant, gaudeix d’autonomia administrativa, fet que li evita traves burocràtiques a l'hora de cercar finançament exterior. “Hi ha confiança absoluta en la institució, i en particular en el doctor Leal, que té rang de ministre” ens explica el nostre company, referint-se a Eusebio Leal Spengler, eminència de la intel·lectualitat cubana i autèntica ànima d’un projecte renovat amb un èxit sense parangó, fruit de les dificultats extremes del Període Especial, del geni del seu inspirador i de la voluntat del govern cubà, doncs “La Habana Vieja no existiria sense la revolució”.

Conduïts pel nostre guia des de la meravellosa Plaza de San Francisco de Assis (popularment coneguda com a Plaza de las Palomas), on es troba la seu de l'agència i l’inici del recorregut, ens dirigim a l’Hostal Valencia, primera del complex d’empreses de la OHCH i avui famós per les seves exquisides paelles, que el viatger pot degustar mentre es recrea amb la història i gaudeix de la màgica atmosfera d’un dels magníficament restaurats edificis colonials del cor de la capital cubana.

El lema de la OHCH és "crear una ciutat viva" ens explica el nostre acompanyant, que surti de nit, que no dormi i que faci seu el patrimoni. Aquesta institució treballa per a les persones, tal com podem comprovar mentre ens endinsem, durant el nostre recorregut, per l'altra cara de La Habana Vieja, aquella que no atreu l'atenció de la majoria dels seus turistes. La OHCH s'ocupa de projectes que van molt més enllà de la important missió de restauració d'edificis històrics, liderant entre d’altres una indestriable tasca social capaç d’incidir, per exemple, en la restauració i esponjament d’habitatges deteriorats a causa de la seva sobreocupació, problema endèmic entre els seus habitants, garantint als afectats un allotjament temporal, mentre durin les obres, dins del mateix barri.