Una trobada amb el "Che"

Amb el Tomás i la Mercedes a Santa Clara

El divendres 10 d'agost vàrem sortir de La Habana a primera hora del matí amb la "guagua" direcció Santa Clara. La casa del Óscar a La Habana ens va passar una direcció a Santa Clara per allotjar-nos, però al arribar a l'estació, el Marco ens va dir que a casa seva ja ho tenia complet. Cap problema! Som a Cuba! En dos minuts ens va buscar una altre casa particular, Casa Mercy, amb els propietaris Tomás i Mercedes.
Al arribar a la casa, el primer em que em vaig fixar, va ser un cartell de Fidel a sobre d'uns tamborets al menjador. Al llegir-me'l, vaig saber que era militant del partit. Al moment ja vaig pensar que hi mantindria una xerrada cap al vespre si ell no hi tenia cap inconvenient. La seva dona ens va ensenyar la habitació (com sempre a Cuba, netíssima!), i em va dir que el Tomás era un gran conversador, i lo més interessant, havia lluitat a la columna del Che Guevara el 1958 a la província de Las Villas.
Al vespre, després de fer les visites a la ciutat, el mausoleu del Che i els caiguts a Bolívia, el memorial de tots els guerrillers de la seva columna a Santa Clara i el Pacte del Pedrero, la visita al tren blindat, l'estàtua del Che a la seu del partit (escultura molt treballada, que pocs turistes coneixen)... ens vàrem asseure a casa i li vaig preguntar al Tomás si tenia una estona per parlar amb nosaltres. Ens va dir que sí, i va preparar uns daiquiris per la conversa.
Ell es va assentar, i lo primer que li vaig preguntar, és si havia sigut combatent. Em va interrompre al mateix moment, i va dir que tota la gent de l'ACRC (Asociación de Combatientes de la Revolución Cubana), que era gent que havia lluitat a La Sierra, el Llano, Escambray, lluita internacionalista... que tots ells eren combatents fins l'últim dia de les seves vides.
El Tomás té 70 anys, en tenia 16 el 1958, i té una memòria envejable. Va cada dia al gimnàs o amb bicicleta. Va començar a explicar la història de Cuba des de La Demajagua el 1868, passant per les guerres d'independència, la colònia, les dictadures de Machado i Batista.... fins el triomf revolucionari el primer de gener de 1959. Em va explicar moltíssimes anècdotes que va viure a la guerrilla, amb el Che i Aleida, a la URSS, combatent a Guinea-Bissau i Angola....
Vaig observar una gran persona, amb el mateix esperit revolucionari de quan tenia 16 anys, i que oblida ni un sol moment els seus ideals i el seu compromís amb el Che i la Revolució.
El Tomás està preparant 2 llibres, un de la seva vida de guerriller al costat del Che, i l'altre de la seva estada a Angola. Quan surtin a la llum, us informarem d'aquest fabulós material!