Prova d’aquests treballs de restauració de cases sobreocupades (el guia ens explica que el desplaçament de les famílies dins del barri mentre duren les obres de restauració es fa sempre comptant amb el seu consens i que algunes d’elles s’hi troben tan bé que no volen tornar a la seva residència d’origen) la tenim en alguns carrerons circumdants de la Plaza Vieja, antic centre neuràlgic del comerç de la ciutat emmurallada, tan aviat com en ple segle XVII.
Però el viatger difícilment hi pararà compte si no hi va prèviament documentat o bé requereix els serveis d’un guia qui, en el nostre cas, ens porta per un traçat de carrerons gens sumptuosos però carregats de màgia fins arribar a l’antic Convento de Nuestra Señora de Belén, la major edificació religiosa del segle XVIII, on la Oficina de Asuntos Humanitarios de la Oficina del Historiador té cura d’unes 80 persones ancianes sense altre empara i, per tant, en clar risc d’exclusió social, que la institució acull i dinamitza a través de tallers ocupacionals fonamentalment dedicats a la realització de treballs artesanals, que posteriorment exposen per a la venda al públic.
Tot plegat en un meravellós entorn format de magnífiques arcades i un fascinant pati d’estil colonial, on hi ha espai per a tot tipus d’activitats, a banda de les ja citades, educatives, culturals, esportives i social, comptant amb una consulta mèdica a disposició dels seus residents, que hi troben una llar on poder realitzar-se com a persones, tal com resa la missió de la Oficina del Historiador, com a institució.
No comments:
Post a Comment